12 abril 2016

IL CONTE DI MARSICO, UNA LLOABLE INICIATIVA, UNA ESTRENA MUNDIAL


IMG_8773 (còpia)

LA VANGUARDIA DIGITAL

Roger Alier 12/04/2016 – 00:52h

Il conte di Marsico

Autor: Giuseppe Balducci

Llibretistes: Anacleto Balducci i Vincenzo Salvagnoli

Intèrprets: Mae Hayashi (Agneses Sanseverino); Serena Sáenz (Chiara di Marsico);
Karina Repova (Gualtiero Filangeri); Marina Viotti (Lucia); Paila Sánchez Valverde (Maria); Mar Campo (Ruggero Sanseverino). Pianos: Davide Bellisanti & Viviana Salisi)

Director d’escena: Jochen Schönleber

Director musical: Davide Bellisanti

Director vocal: Raúl Giménez

Producció: Amics de l’Òpera de Sarrià en coproducció amb el Festival de Wildbad

Lloc i data: Teatre de Sarrià (9/IV/2016)

Sorprenent iniciativa la que fa florir al Teatre de Sarrià una iniciativa operística que mai no hauríem pogut imaginar a Barcelona: una òpera d’un compositor seguidor de Rossini, no gens conegut ni a casa seva, que només té en comú amb els grans noms que va néixer a Iesi (la pàtria de Pergolesi) i que va escriure per a una marquesa de gran llinatge (descendent dels prínceps de Canossa) una òpera força enrevessada per al seu teatre privat i que no s’havia fet pràcticament enlloc més fins que els Amics de l’Òpera de Sarrià s’han decidit a presentar-la, curosament i pulcrament estudiada per un equip de sis cantants que han donat vida a aquesta curiosa partitura, gairebé tota feta de números de conjunt (duos, trios, quartets, quintets, sextets) amb molt poques àries (la més destacada la que ha interpretat magníficament Paula Sánchez Valverde, en el paper de Maria) i uns bellíssims duos (el de la pregària, sobretot). Un treball magnífic de preparació vocal ha fet que l’obra, que té un argument bastant violent, sobre disputes per raons de fortuna que es resolen a la fi amigablement) agradés moltíssim al públic (no vaig detectar cap deserció) i l’espectacle acabés en un veritable triomf.

La direcció escènica va modernitzar innecessàriament les situacions (les armes dels lluitadors substituïdes per baietes i cubells de fregar a terra), però el vestuari simbòlic de gases negres feia el seu efecte. La qualitat vocal de totes les intèrprets i el bon funcionament dels pianos van fer la resta. Una òpera de Balducci que no hauríem vist mai sense aquest esperit d’iniciativa de l’equip dels Amics de l’Òpera de Sarrià.