6 març 2014

Recital de cant i piano “Les compositores noucentistes”

Maria Teresa Garrigosa, soprano
Sílvia Vidal, piano

L’any 1906 Eugeni d’Ors programà l’articulació d’un moviment de renovació artística a Catalunya. El noucentisme és un pas endavant en el camí de la consciència creativa i en són elements essencials l’atracció pel classicisme grec com a substrat del país i el mediterranisme.

A diferència de les compositores de la generació anterior, les noucentistes són totes professionals de la música i exerceixen d’intèrprets i pedagogues amb una gran diversificació: Concertistes de piano com Blanca Selva, Maria Infiesta i Paquita Madriguera; directores d’orquestra com Ònia Farga i Montserrat Campmany; també exerciren la crítica musical com l’arpista M.Lluïsa Bosch i Pagès i la pianista Maria Carratalà; folkloristes com Palmira Jacquetti i un llarg etcètera que excel·liren també com a violinistes, cantants, cupletistes, directores de cor i etno-musicòlogues. Cal destacar que algunes foren destacades pedagogues al Conservatori Municipal Superior de Música de Barcelona, com va ser el cas de la pianista Margarida Orfila i de la cantant Conxita Badia.

L’obra de les set artistes que s’interpreten en aquest recital —escollides del total d’una llista de trenta nou compositores que pertanyen a aquesta generació,comptabilitzades fins a aquest moment— és un clar reflex dels corrents musicals propis de l’època que van viure. Molts pocs anys separen la “generació modernista” de la “generació noucentista” però l’evolució és evident i el pas de gegant assolit importantíssim. Tot i que no disposem gairebé d’estudis especialitzats en el camp de les compositores al nostre país, la qualitat de la seva música reflecteix aquest canvi que fa que les seves composicions passin de ser escoltades al ”saló de música a la sala de concerts”.

 
20131017_104612

 
PROGRAMA
Primera part

Lluïsa Casagemas i Coll (1873-c.1942)
Rialla d’abril………………………………………Apel·les Mestres
Accalmie………………………………………….Gaston Sorbets
Rierol……………………………………………..Miguel A.Camino

Ònia Farga i Pellicer (1882-1936)
Cant de la gitana…………………………………..Francesc Pujulà
Ojos claros, serenos………………………………..Gutiérrez de Cetina

Blanca Selva i Henry (1884-1942)
La Candelera plora………………………………….Miquel Ferrà
Cap al tard………………………………………..Joan Llongueras
Grill……………………………………………..Joan Llongueras

Maria Infiesta i Argüeso (1886-c.1960)
Le doux bruit………………………………………Théodore Botrel
Où vivre…………………………………………..Jean Richepin
Qué és poesía………………………………………Gustavo A. Bécquer
Por un beso………………………………………..Gustavo A.Bécquer

Segona part
 
Margarida Orfila i Tudurí (1889-1970)
Cançó d’abril………………………………………Apel·les Mestres
Rossinyol………………………………………….Roser Mathéu

Paquita Madriguera i Rodon (1900-1965)
Tres Romancillos……………………………………Paquita Madriguera

    La niña de marfil
    Se fue el día de mi corazón
    Aleluya

Montserrat campmany i Cortés (1901-1995)
Petit Rondell……………………………………..Geroni Zanné
Canto de amor……………………………………..Agustín Dentone
Momento…………………………………………..Margarita Abella
Filant……………………………………………Josep Martí i Folguera

 
LES INTÈRPRETS

Maria Teresa Garrigosa-Massana, soprano

Nascuda a Barcelona, realitzà els seus estudis de cant al Conservatori Superior Municipal de Música amb Míriam Franchieri i Enriqueta Tarrés, i de repertori amb Manuel García de Morante, obtenint el Premi d’honor del Grau Mig de Cant i el Premi Extraordinari del Grau Superior. Posteriorment ha estudiat amb Xavier Torra, Kurt Widmer i David-Wilson Johnson.

L’any 1982 debutà al Palau de la Música Catalana interpretant el Te Deum de M.A. Charpentier. Ha col.laborat amb la Capella Reial de Catalunya intervenint en les òperes Una Cosa Rara, de Vicent Martín Soler, i l’Orfeo, de Monteverdi, interpretades al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, Auditori Nacional de Madrid i Fundaçao Gulbenkian de Lisboa. L’any 1992 va estrenar l’Oratori d’Abraham, de Josep Crivillé; el 1997 estrenà l’obra Confidencias a Antonio Machado, de Josep Lluís Guzmán, amb l’Orquestra Simfònica del Vallès; i el 2007 la segona escena de l’Oratorio-ballet homenaje a Marta Graham: Todo cambia, la única verdad, de Ramon Humet, entre d’altres obres. Ha cantat sota la direcció de Laszo Heltay, Jordi Savall, Jordi Mora, Tobias Gossman i Jordi Casas, entre altres.

Enregistra per a Auvidis, Ars Harmònica, La mà de Guido, Columna Música i també per a Catalunya Música i Radio Nacional d’Espanya. Cal destacar els seus enregistraments: Verdaguer i el Lied Català (2005), Ramon Humet,Todo cambia la única verdad (2007), Compositores Catalanes – Generació Modernista (2008), Jaume Bosch i Renard. Obres per a veu i guitarra (2010) i L’obra completa per a veu i Piano d’Antoni Massana i Bertran (2013).

L’any 2013 rep el vuitè guardó Felip Pedrell per la seva dedicació a la recerca, recuperació i interpretació dels músics catalans. Compagina la seva activitat concertística amb l’ensenyament de Cant al Conservatori Professional de Música de Vila-seca.

Sílvia Vidal Puerta, piano

Nascuda a Martorell, Sílvia Vidal és una pianista que mostra un profund interès per la música actual, característica que l’ha portat a desenvolupar diversos projectes com la combinació de piano amb l’electrònica en viu, la divulgació de compositors actuals i la projecció pedagògica d’aquests projectes. Ha estat una bona experiència poder treballar estretament amb compositors com Joan Guinjoan, Jordi Rossinyol, Benet Casablancas, Josep Maria Guix i Ramon Humet, entre d’altres. D’altra banda, ja des dels inicis de la seva carrera, ha prioritzat el fet de fer música en grup. D’aquí, els projectes de música de cambra que ha anat desenvolupant al llarg dels anys, com ara el Trio Werther, o projectes més puntuals com ha estat la col·laboració amb Percussions de Barcelona i el pianista Jordi Masó, així com a integrant d’ensembles com es el cas de Vol ad Libitum.

Alguns dels seus concerts més destacables s’han dut a terme a: Sala Tanna Schulich de l’Universitat McGill de Montreal (Canadà), L’Auditori de Barcelona, Festival Sinkro de música electroacústica de Vitoria, Mostly Modern Festival (Dublin-Irlanda), Nacional de Madrid, College d’Espagne a París, concerts a Amman (Jordània) i Beirut (El Líban).

D’entre els seus projectes enregistrats destaquen: Cançó, Festa i Dansa (1999, Trio Werther), Joguines Musicals (2001, piano sol) i e-moon (2005, piano i electronica). També té publicat Ballmanetes (1996, Ed. Boileau), repertori infantil per a piano a quatre mans.

Sílvia Vidal agraeix la seva formació a Paula Torrontegui, sota la direcció de la qual va obtenir Matricula i Premi d’Honor final de Carrera; Miquel Farré, del qual ha rebut valuosos consells; i György Nàdor, durant els estudis a l’Acadèmia Franz Liszt de Budapest. Des de 1996 es professora de piano a l’Escola Municipal de Música de Cambrils.